dijous, 27 d’octubre de 2016

La gent que dubte

Fent neteja he trobat aquest versets de Anne Sylvestre, i que Guillermina Motta va adaptar al català.
És un himne a l'escepticisme existencial. Ser humans implica dubtar, valorar, entendre, respectar i decidir. 
La veritat pot tenir moltes arestes. 
Abans d'arribar a cap conclusió, dubta.

Imatge de Dave Cutler Studio
Em plau la gent que dubta 
i abans de tot consulta
el seu cor indecís,
m'agraden els que diuen,
els qui es contradiuen,
molt sovint d'improvís.

Em plau la gent que oscil·la,
que constantment vacil·la,
que no s'instal·la enlloc,
confusa pel que passa
i en part pensa que és massa
i en part pensa que és poc.

Detesto els esquemàtics,
em plauen els llunàtics,
els qui són com penells,
aquells que amb la cadena,
per no fer massa pena,
fan so de cascavells

aquells que són capaços
de dur el pes en braços
del seu propi revés,
que no els plau la pobresa,
però els fa por la riquesa
i fugen de l'excés.

M'agrada el qui no gosa
apropiar-se de cap cosa
i menys dels seus semblants,
em plau la gent prou destra
per ser una finestra
per als ulls dels infants,

aquells que vitalici,
daltònics de judici,
ignoren els colors,
la gent que sovint calla,
que no exhibeix batalla
i mai no rebrà honors.

Em plau qui es balanceja
com aquell que passeja
l'estiu per dijous sant,
els qui es fan rebotre
i voldrien fotre
el camp de tant en tant.

Siusplau, que algú els expliqui
que per, molt que supliquis,
la vida fa el que vol,
sisuplau que algú els somrigui
i amablement els digui:
gràcies per ser com sou,
així, tan fraternals,
així, tan poc com cal,
gràcies per ser com sou.

Dubtant t'obligues a questionar-ho tot. Sols així, trobaràs la teva veritat.


Gràcies per llegir-me

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada