dissabte, 3 de setembre de 2016

Benvolguts i benvolgudes


http://www.stanfordkay.com/

Comencem d’aquí a pocs dies un nou curs escolar, amb ell, les rutines tornaran a ser les protagonistes de les nostres vides. 
Veurem com la llum del dia va minvant, donant pas a la foscor. Notarem com el fred anirà guanyant terreny a la dolça escalfor d’estiu. Amb el canvi d’estació, doncs, encetem la tornada a la feina.


Al finalitzar l’estiu les empreses, les administracions, les famílies, tothom, tornarà a trobar la normalitat perduda a l'estiu. Amb la rutina, tornaràn a circular una munió de documents: correus, circulars, memoràndums, informes, ordres, on la deguda correcció gramatical omplirà els textos de formes dobles, les quals, ens afegiran un mal de cap alhora de llegir.

Per les nostres mans passaran textos feixucs plens d’uns, tots i totes, homes i dones, benvolguts i benvolgudes, nens i nenes, alguns i algunes, i tot una llarga simfonia de masculins i femenins molt correctes en el context social actual. Malgrat la correcció, m'afageixo als que pensen que les formes dobles d’escriure, en detriment d’usar un genèric masculí plural, no és el remei per fer-nos més visibles i trencar, d'una vegada, el famós sostre de vidre. 

Si, tal com ho heu llegit! Aquesta afirmació pot semblar agosarada i poc feminista. Mai més lluny de la meva intenció. Encara que estic convençuda de què, la causa femenina, no depèn, de recorre al desdoblament gramatical d'un genèric plural que, per altre banda, ja està ben contextualitzat en el marc de la nostre llengua. Utilitzar aquest recurs, al meu parer, serveix la majoria de vegades per posar un vel per distreure'ns dels nostres objectius. 

Les dones volem ser reconegudes. Volem ser tractades amb igualtat. Però en la meva modesta opinió, penso, que un femení gramatical en qualsevol document no ens aplana el camí per aconseguir un lloc merescut en una mesa de direcció, ni en un consell executiu, ni en altre lloc. No pararé d'insistir que com a dona, vull ser considerada pel que faig, i no pel que sóc. 

Particularment quan llegeixo quelcom dirigit a mi, el meu instint de dona em diu que aquell benvinguts, o benvolguts, m’inclou. Si en aquell tots i formo part. I, que d'aquell homes, en sóc part perquè sóc humana. La intuïció m'ensenya si de veritat m’ho diuen a mi o és un pur formalisme per quedar bé. El desdoblament és ridícul, sobre tot, amb els exemples que exposa, Carme Junyent, quan esmenta que d'un minyons en farem minyones. O bé, quan els homes públics i les dones públiques, tampoc són la mateixa cosa.

Podria semblar poc modern o conservador renunciar a la correcció gramatical tan en voga. Però com agrairia poder llegir un escrit sense tantes interrupcions de mots duplicats que emmascaren el contingut real del text amb què m’he d’enfrontar. 
Si aquest escrit va dirigit a un femení o un masculí, ja ho decidiré jo, perquè considero que, en un benvolguts i som tots representats, homes i dones junts.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada