dimarts, 23 d’agost de 2016

Dona d'octubre

pintura Andre Khon


T’he vist aquest matí. T’he vist a tu. Els teus ulls s’han creuat amb els meus i un calfred m’ha envaït. De cap manera pensava en tu, però quest matí t’he vist mentre em mirava al mirall.

M’he llevat mig adormida. Amb els ulls aclucats he començat les rutines diàries. El passadís inacabable fins arribar a la cafetera és tot un repte aquella hora del matí. Fins que no m’he pres el primer cafè no sóc persona, no hi veig, ni hi sento, senzillament no hi sóc. Estic, vulgarment dit, zombi. Després passo pel bany, amb l’aigua freda, per fi, em desperto. Però avui, al aixecar el cap, al agafar la tovallola, te vist a tu, mirant-me a través del mirall. Què hi fas tu aquí? t'he preguntat. Com és possible? he pensat. Ens vas deixar fa un grapat d’anys.

No m’has respòs. I tant, que no. Perquè, sí. -Sóc jo! 
Sóc jo qui està a l’altre banda del mirall. No me’n havia adonat de com ens assemblem. Tenim trets físics iguals.
El que em sorprèn és que quan jo era una nena et veia una persona gran, i ara, jo sóc com tu, una dona en octubre.
Saps que vull dir amb això? Que he entrat a la maduresa. 
No, no ho dic amb enyor, ni amb melancolia, ni amb recança. No enyoro temps passats, cada edat té el seu què. De totes n’he aprés. 

Deixem dir-te, per si no ho saps, que avui les dones d'octubre, si ens ho proposem, tenim oportunitats en tots els àmbits. Som actives, tenim experiència i anem per feina. Malgrat no haver trencat el sostre de vidre. D'estar lluny dels nostres ideals. Les dones madures, som un col·lectiu important. Se'ns veu com una font de riquesa. El consumisme, ens ha descobert com un target important. Els potenciadors de les necessitats humanes  ja es freguen les mans amb nosaltres. Però tu, iaia, no saps de què et parlo, en el teu temps no en sabieu de consum, ni de perfils, ni molt menys quelcom que anomenem màrqueting.

Sóc feliç amb l’edat que tinc perquè em sento alliberada de condicionants. Visc i deixo viure. Agraeixo que amb els anys no m'han minvat les inquietuds, i això, és el que té, per a mi, de bo la vida. He aprés que no hi ha decisions errònies, sinó que cada tria que fas és correcte en el seu moment. Així com les cruïlles m'han servit per prendre decisions, per construir aquest camí personal de cadascú. En definitiva, un camí que transita de la primavera a l'hivern, del gener al desembre. 

Veure’t en mi és un orgull. Vas ser una dona d’empenta, en temps difícils. Vas ser resilient, amb ànsia per conèixer. Fins el darrer dia no vas deixar-te vèncer. Jo porto els teus gens i m'agrada. El mirall m'ha deixat veure't per un instant. He entès que l'hivern vital s'acosta. Arribar-hi havent-me sentit útil, és el que desitjaria.



divendres, 19 d’agost de 2016

Tot depèn amb els ulls amb que t`ho mires.

Gaudint de la via verda



M’he afegit als beneficis de caminar. I quin lloc podia triar més encertat per fer-ho sinó la via verda que apropa Vendrell, Sant Salvador i Coma-ruga.
De tot el temps que porto fent la ruta, no hi ha hagut cap dia que em trobés sola. És un anar i venir de gent. La població, i els visitants, se l’han fet seva.

Tots els perfils hi són representats. Famílies sencers que se’n van, o tornen, de les platges. Esportistes experimentats, que aprofiten per fer uns kilòmetres addicionals. Ciclistes, que semblen preparats per  anar a pujar el Coll del Tourmalet, i d’altres, que sols volen fer unes pedalades amb les seves criatures, entre mig, trobem tota una munió de joves i no tan joves, que utilitzen la bici com a mitjà de transport. Aquesta via s'ha convertit en el pol de comunicació més concorregut entre el mar i l’interior. És distreta i  assequible, en ella, hi convergeixen l'esport, i el lleure. Però no vull deixar d'esmentar que també ho és per qui l'ha d’utilitzar per obligació, o necessitat. Qui ho pateix, sap que el transport regular que  connecta les platges i el poble és insuficient. Però aquest escrit, avui, no va d'això.

No sé si ho compartiu amb mi, però el recorregut m’ajuda a pensar, a  connectar amb les emocions.  Alhora, m'activa la retentiva i em dóna marge  per gaudir de qualsevol cosa que succeeixi al meu voltant. Incloent-hi el tren i els cotxes, els quals, passen a dreta o esquerra. Tenim on triar. Tots anem a diferents ritmes, però, no em distreuen pas de gaudir d’una papallona, que surt de sobta d’uns matolls. Com tampoc, pel fet del trànsit deixo d’observar les oliveres. M’agrada preguntar-me quants anys tenen els seus troncs arrugats. Cada cop que les avanço detecto els fruits com es van engrossint. Mentre marxo, contemplo el dibuix que deixen els tractors al llaurar la terra. Observo, i el cap s'he m'omple d'idees.

També, ens acompanyen les vinyes que ens marquen les estacions. Ara, estan en ple esplendor. Elles hi són durant tot el camí. M’embadaleixo contemplant com en aquest temps han anat creixent, fent-se frondoses, veig a l’infinit un mar verd que no s’acaba. Hi ha un tros del camí que sembla que els ceps toquen un petit turó, on darrera, si vas a primera hora  del matí, veus com el sol hi treu el nas. Camino i sento l’olor aspre d’una figuera. Aspiro profundament, em transporta al passat, quan colliem els nostres popis fruits. Avui qui sap on és la figuera dels meus records, segur que en el seu lloc hi ha un bloc de cases. 


El darrer tram del camí  es veu la torre de guaita i el campanar. Em diuen que ja sóc a casa. Hem sento satisfeta del camí fet. Senzill, però agradable. Són pocs kilòmetres pels avançats. Encara que jo en tinc prou, de moment. Gaudeixo del trajecte i em sento renovada. Hem sento afortunada.
Potser alguns pensareu que no és el lloc més ideal, ni el més bonic, que té mancances. És possible. Tot és millorable, segur que si. Però gaudir del que tenim, sempre dependrà, amb els ulls amb què t’ho mires.

diumenge, 14 d’agost de 2016

L'art d'endreçar-se



Les nostres possessions relaten amb precisió la història de les decisions preses al llarg d'una vida. Una manera d’estudiar-les és endreçant-les". Marie Kondo 
Caram!!! Mai m’ho havia plantejat així. I, és prou cert, els elements que ens pertanyen, els que hem fet nostres, reflecteixen i diuen qui som i com som. Endreçar, aleshores, és antropologia arqueològica en estat pur.

D’un temps ençà, els llibres que donen pautes per aprendre a endreçar estan sortint com a bolets. La frase del inici és extreta del llibre de la Marie Kondo, La Màgia de l’Ordre, el llibre més venut el Sant Jordi passat. Ella, és una japonesa que des de petita està boja per l’ordre, fins i tot, n’ha fet la seva professió. D'altre banda, el llibre de Francine Jay, amb “Menos és Mas”, també ens proposa els beneficis de tenir el caos sota control. Defensa les teories Minimalistes. Després de ser una nòmada, predica les virtuts de  viure senzillament amb el que necessitem, escollint sempre que es pot,  la proximitat del producte i quina petjada ecològica deixa en el medi. 
A elles dues, l'ordre i l'organització, diuen, els ha canviat la vida.

En gran part penso com elles. Vivim en una societat enfocada en el consum, tenim els productes que volem, quan volem. Ens és tant fàcil anar a comprar, que preferim comprar abans de remenar en la recerca de l’estri amagat. Per això, tenim les llars atapeïdes d’elements que ens dificulten assolir el nostre estil de vida ideal. El problema rau en la manca de no saber posar control aquest excés d'elements que ens envolten. I, no. No és un retret, ni vull que deixeu de comprar. Sols és una reflexió per aconseguir equilibrar el que tenim i el que necessitem. 

Ens ensenyen a cuinar, a fer bricolatge, ens ensenyen a cuidar les plantes, però, no es té costum d'ensenyar com organitzar-se per la tasca d'endreçar. Et diuen, endreça't allò o això, però no ens ensenyen com fer-ho. Ni quina és la millor manera per optimitzar l'espai. Hem donat per fet que tots en sabem d'endreçar.

Per això, han aparegut en un moment clau aquestes gurus de l’endreça. Venent milions de llibres explicant com han aconseguit viure en ambients idilics i ordenats. Controlant com si fossin porters de discoteca, que cap element se'ls coli sense permís. Comparteixo amb elles algunes de les pràctiques que ens proposen, d'altres la meva experiència em diu que per a mi no són valides. Però sense cap mena de dubta, una llar en ordre us  estalviarà temps i diners. 

Dels consells de la Marie Kondo, i de la Francine Jay, els he manllevat els seguents:
  • 1.     La manera de plegar la roba vertical, que si funciona. Proveu a fer-ho. Vaig guardar en un calaix el que me ocupaven tres.
  • 2.     Quan endreceu, el dia que us hi poseu, feu-ho per categories, no per ubicació ( Quan feu roba, feu tota la roba de la llar, Si teniu un quarto d’estudi, feu tota la paperassa i els llibres) veureu quantes coses teniu que fan la mateixa funció i al·lucinareu.
  • 3.     Atenció! no tots aquells estris per organitzar són pràctics, fugiu de les caixes amb tapa per apilar. Millor si tenen calaixos.
  • 4.     Descarteu. Tot l’excés que ja no faci la seva funció va fora. Els per si de cas també . Feu-ho quan estigueu sols. Així no haureu de donar explicacions.
  • 5.     Deseu totes les categories juntes. No escampeu eines, roba, llibres, per arreu de la casa. Destinar-los  un sol lloc.
  • 6.     No acumuleu, ni regals d’empresa, ni mostres d’hotels, ni regals pongo. Són un enredo. Tret que sigui la vostra col·lecció particular.
  • 7.     Quedeu-vos sols amb el que realment us agrada i us fa feliços.
  • 8.     Apreneu a saber quin és el vostre límit de cada cosa. Si en entra un, en surt un.


Aquestes normes senzilles són bones aliades per un bon treball d’endreçar. No dubteu que un cop aconseguit controlar l’ordre. La vostre llar reflectirà la personalitat positiva de les persones que hi viuen. Tu, hauràs guanyat per partida doble, viuràs en un ambient relaxat i tranquil, estalviaràs temps i diners. Penso que és el que tots somiem, arribar a casa després del treball i trobar que tot està al seu lloc.






divendres, 5 d’agost de 2016

Gestionar la incertesa en un entorn VUCA




No tinc excusa per la manca d’activitat del bloc, us demano disculpes. Necessitava prendre’m un recés per poder agafar embranzida. Espero no m'hagiu oblidat. Els darrers mesos han estat intensos. He ampliat coneixements. He treballat per sobre les meves possibilitats. Així doncs, encara que sembli una repetició, necessitava parar el temps per donar-me un temps. Per donar-me un respir. 

Necessitav analitzar el que m’envoltava i treure’n conclusions. Tornar a connectar, amb mi, i després amb tots vosaltres. Necessitava retrobar la creativitat, les idees, i les ganes d’encetar nous projectes. Pot semblar egoista desconnectar del món temporalment, però us asseguro que no ho és. És supervivència davant la incertesa que ens sotmet la vida.

M’he forçat, en aquest temps, a un silenci voluntari. Tant d’activitat, com de paraules. He anat més enllà del que entenem per fer vacances. M’he desconnectat de tota activitat que no fos recuperar la energia de gaudir de la simplicitat de la vida. Buidar la ment, buidar-la de raons, buidar-la de tot l’accessori i superflu. Senzillament, volia deixar que la raó i l’emoció és reconciliessin. Trobessin l’equilibri just per participar en la presa de decisions. En definitiva, per gestionar la meva pròpia  incertesa.

Per cert! Parlant d’incertesa, coneixeu que és el  VUCA? Haureu de familiaritzar-vos amb el concepte perquè avui ens afecta a tots. Els experts ens diuen que cada ú l’haurem d’aprendre a gestionar de la millor manera. VUCA és l’acrònim anglès de les paraules: Volatility, Uncertainity, Complexity, Ambiguity.

Els entesos ens parlen dels reptes d’un món globalitzat que s’ha tornat incert, volàtil, complex, ambigu. Així és el segle XXI, estem entrant en una nova era, una revolució, no sé encara com definir-ho. Sens dubta, estareu d’acord amb mi que  veient els darrers esdeveniments mundials els conceptes no van gaire errats. Res, ni ningú, s’escapa de la incertesa. Tant si l'observem globalment, com si ho fem posant el focus de manera local o particular, el VUCA està entre nosaltres, ha vingut per quedar-se.

Malgrat això, tots necessitem saber cap on anem. Quines són les pautes a seguir. No ens agraden les incerteses ens fan sentir insegurs. Fràgils. Volem saber el què hem da fer per aconseguir aquell futur on tots ens emmirallem. Volem prosperar.Volem ser. Per això quan pensem en aconseguir un futur glorios seguim models concebuts en un passat i aquets, ara, ja no ens fucionen. 

Particularment he aprés que davant la incertesa del moment complex que vivim, no hi ha millor antídot que desprendre’s del que ens sobra, treure llastre, per enfocar el nostre esforç en assolir petits reptes. Triem bé el que volem, fem allò que de debò ens motivi i ens interessi. Pel què estem preparats. El què ens fa feliços. Potencieu les vostres qualitats, tots les tenim. No depengueu de l’excés material, us roba temps i diners, sigueu selectius amb el que voleu al vostre voltant. Dediqueu l’esforç allò que per vosaltres realment us paga la pena.

Així, observant-vos qui sou i què feu, cercant una vida acord amb vosaltres gestionareu el VUCA. Sereu més àgils afrontant canvis. Observant. Sortir-vos del què diu el manual. Sigueu inconformistes. Intuïtius. Innovadors. Selectius. Responsables del que feu. Conscienciats. Assertius. Dient no quan sigui no. Despreneu-vos del que no us interessi, del que no us faci feliços. Sigueu coherents amb els vostres valors. Viviu amb menys. Redistribuïu. Gaudiu cada dia. Sentint. Senzillament. Viviu.