dimarts, 15 de desembre de 2015

“Sigues tu mateixa perquè els altres llocs ja estan ocupats”. Oscar Wilde.


Quina frase!!! De debò, m’encanta, Oscar Wilde diu molt en poques paraules.

Vaig assistir el dia 11 de Desembre al 1r Congrés de Dones d’Empresa organitzat per les mateixes dones de ADEPG. Quin luxe, de ponents. Totes elles amb uns currículums de vertigen, i una expertesa que et deixava muda. Quin gaudir!!!

Lligant les paraules d’Oscar Wilde de la capçalera, S.R.Herranz, ens va dir coses tant interessants com: ”La marca personal no és fa, ja la tenim”. Va amb cadascuna de nosaltres. No vulguem ser com...perquè som el que som, i no un altra.

Cal saber en que ens diferenciem, en que som bones i marcar-nos uns objectius per ser úniques. Avui, que tothom parla de fer-se una marca personal per sobresortir de la resta, una marca que utilitzarem alhora de cercar feina, de demostrar habilitats. Ens diuen que mirem dins nostre, perquè ja som diferents, la marca ja la portem en l'ADN, sols cal esbrinar en què ens diferenciem de la resta i posar-ho en valor.

La vida, el treball, estan tant lligats, van de la mà. El que fem, de la manera que actuem és el que som, i en tot deixem empremta. Tant, en el nostre dia a dia, com en les nostres empreses, el nostre treball també porta el nostre segell particular. Per tant, s’ha d’anar en compta, si volem ser valorades, hem de voler fer les coses bé. Sempre. Hem de ser selectives en les nostres eleccions.

L’actitud que mostrem conjuntament amb les nostres accions ens faran ser capaces de aconseguir els objectius que vulguem. Però abans, com ens explica JuanitaAcebedo, ens hem de fer preguntes fàcils però de difícil resposta. Què, com, qui soc? I, sobre tot, què vull aconseguir? Interioritzem les preguntes per conèixer quins són els nostres potencials. Aleshores podrem marca-nos objectius. Quan ho fem, no mirem enrera i seguim el nostre instint.

I, per acabar aquesta petita introducció al món interior de cadascuna de nosaltres, deixeu-me que us expliqui el conta amb que ens va sorprendre J.Acebedo que il·lustra el què us he exposat.

Hi havia una vegada un bosc, un grup de granotetes anaven pel camí, però el camí era llarg i pesat, i poc a poc algunes van començar a defallir, deixant la ruta proposada. De sobte, quan en quedaven poques, una, la més petita, va caure en un forat. El ensurt va ser gran. Ella, saltava i saltava, però no podia sortir. Les altres granotes, vorejant el forat li deien, no surtis, no saltis, et faràs mal, et trencaràs les potetes, sis plau quedat on ets, nosaltres ja et portarem menjar. Però ella tossuda, salta, que saltaràs. I, Un bon dia, sense més, va sortir del forat. Les altres granotetes, se’n feien creus. Com ha pogut? Sí era impossible?
Sabeu per què? Perquè aquella granoteta tenia un atribut que la diferenciava de totes les altres... era sorda”.

- Quina lliçó!!! Segueix el teu instint, sigues tu mateixa, recorde't, els altres llocs estan ocupats.

1 comentari:

  1. Home,m'ha encantat llegir aixó, ho he aplicat tota la meva vida. Sempre has de millorar, aprendre, esforçar-te, però la teva marca personal va amb tu en tot el que fas i com et comportes. Estic totalment d'acord.

    ResponElimina