dilluns, 21 de desembre de 2015

El ritme de l’ADEPG



Feia dies que ho intuïa però encara no ho havia pogut constatar; no vaig poder assistir, per un contratemps inesperat, a la cloenda del 1r. Congrés que van organitzar les Dones d’Empresa de ADEPG. En conseqüència de la frustració produïda per aquest petit contratemps vaig adonar-me'n de la certesa d’unes paraules que vaig escoltar temps enrere: “Si pots seguir-ne el ritme, l’ADEPG t’enganxa”.

Fa, gairebé, un any  que vaig tenir l’honor de ser proposada per formar part de la junta directiva, a més, de ser nomenada cònsol a el Vendrell. He de dir, que tot aquets espai de temps ha sigut molt engrescador. Per això, deixin-me que aprofiti aquestes ratlles per fer-los arribar el meu agraïment. He aprés molt al costat de persones tant expertes, cadascuna des del seu àmbit particular, alhora els agraeixo fer-me sentir tant acollida. Les associacions, al cap i a la fi, són una munió de persones amb un mateix objectiu. Això és l’ADEPG, ( l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf ).

En el transcurs d’aquest temps he tingut la sort de participar activament en moltes, moltíssimes propostes, tant al Baix Penedès, com de fora. Les quals m’han donat la oportunitat de viure l’associació com no ho havia fet abans. La meva empresa AloyShop és associada des de fa anys. Per això, com tot associat, hem gaudit dels seus avantatges, i de l’alta qualitat de les seves propostes, però també és cert que molt esporàdicament. Els veiem propers, però allunyats alhora.

En conseqüència, no ha sigut fins la meva participació activa, que he pogut constatar l’impressionant treball de rerefons i el mestratge que demostren cada dia, assolint uns nivells de qualitat envejables, malgrat els temps que corren. Tot plegat, d’una manera independent, afrontant reptes, sense presa, sense pausa, de l’empresa pel empresari, i res més.

Alguns de vostès, si em llegeixen, tenen un negoci, empresa, o senzillament viuen al Baix Penedès podran pensar que escric aquestes quatre ratlles per seduir-los a fer un cop d’ull a una de les associacions més grans, en el seu format, del territori català.
Doncs sí, perquè els haig d’enganyar, m’agradaria trobar més empresaris i autònoms del Baix Penedès en les accions i propostes que organitza l’associació. És un sentiment lògic el de voler compartir amb els col·legues de territori un gaudir, però malgrat aquest sentiment, trec pit i els dic no. “No vulguin fer-li un cop d’ull a ADEPG els ho dic, no ho facin”.

No, no s’interessin pels avantatges que podrien gaudir, del la infinitat de descomptes que se’ls oferiria, de l’oportunitat de col·laboració entre les més de nou-centes empreses associades en tot l’àmbit del Gran Penedès. Com també els dic, que no, no s’interessin pels cursos de la seva escola de negocis, EDE, homologats per la Universitat de Vic. O de les píndoles informatives. Ni per tants i tants actes; accions a favor de l’empresa i el seus emprenedors.

Per això reitero la meva advertència. No ho facin, sinó volen ser atrapats per una associació que des de l’excel·lència t’enganxa. Perquè quan trenques amb vells paradigmes, treus el cap del teu dia a dia, esculls allò que t’interessa, apliques el coneixement que et proporcionen, veus els resultats en el teu creixement personal, o apliques els coneixements a la teva empresa, et veus satisfactòriament recompensat.

Res m’agradaria més que compartir dins l’associació objectius amb tots vostès, però em veig obligada a advertir-los que corren un risc, són tantes les avantatges que l’ADEPG t’enganxa.

dimarts, 15 de desembre de 2015

“Sigues tu mateixa perquè els altres llocs ja estan ocupats”. Oscar Wilde.


Quina frase!!! De debò, m’encanta, Oscar Wilde diu molt en poques paraules.

Vaig assistir el dia 11 de Desembre al 1r Congrés de Dones d’Empresa organitzat per les mateixes dones de ADEPG. Quin luxe, de ponents. Totes elles amb uns currículums de vertigen, i una expertesa que et deixava muda. Quin gaudir!!!

Lligant les paraules d’Oscar Wilde de la capçalera, S.R.Herranz, ens va dir coses tant interessants com: ”La marca personal no és fa, ja la tenim”. Va amb cadascuna de nosaltres. No vulguem ser com...perquè som el que som, i no un altra.

Cal saber en que ens diferenciem, en que som bones i marcar-nos uns objectius per ser úniques. Avui, que tothom parla de fer-se una marca personal per sobresortir de la resta, una marca que utilitzarem alhora de cercar feina, de demostrar habilitats. Ens diuen que mirem dins nostre, perquè ja som diferents, la marca ja la portem en l'ADN, sols cal esbrinar en què ens diferenciem de la resta i posar-ho en valor.

La vida, el treball, estan tant lligats, van de la mà. El que fem, de la manera que actuem és el que som, i en tot deixem empremta. Tant, en el nostre dia a dia, com en les nostres empreses, el nostre treball també porta el nostre segell particular. Per tant, s’ha d’anar en compta, si volem ser valorades, hem de voler fer les coses bé. Sempre. Hem de ser selectives en les nostres eleccions.

L’actitud que mostrem conjuntament amb les nostres accions ens faran ser capaces de aconseguir els objectius que vulguem. Però abans, com ens explica JuanitaAcebedo, ens hem de fer preguntes fàcils però de difícil resposta. Què, com, qui soc? I, sobre tot, què vull aconseguir? Interioritzem les preguntes per conèixer quins són els nostres potencials. Aleshores podrem marca-nos objectius. Quan ho fem, no mirem enrera i seguim el nostre instint.

I, per acabar aquesta petita introducció al món interior de cadascuna de nosaltres, deixeu-me que us expliqui el conta amb que ens va sorprendre J.Acebedo que il·lustra el què us he exposat.

Hi havia una vegada un bosc, un grup de granotetes anaven pel camí, però el camí era llarg i pesat, i poc a poc algunes van començar a defallir, deixant la ruta proposada. De sobte, quan en quedaven poques, una, la més petita, va caure en un forat. El ensurt va ser gran. Ella, saltava i saltava, però no podia sortir. Les altres granotes, vorejant el forat li deien, no surtis, no saltis, et faràs mal, et trencaràs les potetes, sis plau quedat on ets, nosaltres ja et portarem menjar. Però ella tossuda, salta, que saltaràs. I, Un bon dia, sense més, va sortir del forat. Les altres granotetes, se’n feien creus. Com ha pogut? Sí era impossible?
Sabeu per què? Perquè aquella granoteta tenia un atribut que la diferenciava de totes les altres... era sorda”.

- Quina lliçó!!! Segueix el teu instint, sigues tu mateixa, recorde't, els altres llocs estan ocupats.