dilluns, 2 de novembre de 2015

Creas o Innovas?




Parlem en Femení


Els humans hem avançat gràcies a la curiositat per fer-nos preguntes tan senzilles com, i si provem...? L’habilitat  per utilitzar la imaginació i connectar idees, va donar peu a un procés de creació sense aturador. D’una banda, transformant la matèria, i de l'altre, generant nous conceptes cada cop més complexes. Des de les hores, la intel·ligencia humana s'ha retroalimentat de la creativitat. 
L'home, es pregunta, prova, fa, crea, i com més crea, més es pregunta. Amb el permís de Descartés li manllevo el  “Dubito ergosum”, es adir, quan dubto, penso, i si penso, existeixo.

Dit això, voldria destacar la importància de qüestionar-ho tot, de fer-nos preguntes per aconseguir canvis. Però tradicionalment hem relacionat la creativitat amb quelcom subjectiu, abstracte, adjudicant aquest atribut amb els artistes (escriptors, músics, pintors) excloent a la resta de col·lectius participatius de les branques mecanicistes: científics, matemàtics, físics, o també de l’àmbit social i econòmic.

Per això ja no és així. En qualsevol col·lectiu, sigui mecanicista o creatiu, intervè la creativitat, sempre i quant, aquesta produeixi quelcom del no res. 
No obstant, és habitual quan parlem de processos de l'àmbit mecanicista, utilitzar en el diàleg el mot Creativitat quan volem dir Innovació. El motiu de la confusió no és altra que en ambdues hi participa l’acte de crear o fer, però el que les diferencia és la tàctica per aconseguir l'objectiu.

Un exemple en el qual intervenen totes dues alhora i potser ens pot il·lustrar millor les diferències, és el cas de Ferran Adrià. Ell, n’és la mostra, d’innovació i creativitat. 
D’una banda, ell i l’equip del Bulli, han estat innovadors per saber transformar receptes i productes tradicionals, en altres textures, formes, i presentacions. D’altre banda, s’han fet preguntes, creant nous protocols de treball. En conseqüencia, han fet escola implementant una metodologia, sens dubte, sorgida d'idees trencadores. Això és creativitat.

En definitiva, la innovació i la creativitat són dues paraules polisèmiques, una beu de l’altre, no hi ha innovació sense creativitat, però alhora son relatives a processos diferenciats. Innovar s’emmarca en la prova i l’error, fins optimitzar els resultats d’un procés existent. 
La creativitat és el fruit de desmarcar-se dels patrons establerts, de ser inconformistes amb el que tenim, de crear quelcom del no res. Així doncs, cal diferenciar les paraules, no obstant, tant si utilitzem la creativitat o la innovació, si volem seguir avançant  mai no podrem deixar de preguntar-nos, i si provem....?