dimecres, 30 de setembre de 2015

No ens enganyem, no som super dones








Steven Pinker comenta que si en el món manessin les dones hi haurien menys guerres, amb això, diu molt de com són les dones. Però en veritat volem manar el món? Penso que ni hauria prou en conformar-nos amb participar, al cinquanta per cent, de les mateixes oportunitats que gaudeixen els homes.

No obstant, per molt que ens esforcem, les dones estem lluny d’un reconeixement suficientment ampli per aconseguir a curt o mig termini una paritat de responsabilitats. És evident també, que la situació socioeconòmica actual ens ha portat a recular en les posicions aconseguides amb tanta perseverança i tenacitat. Un exemple, el patim en la violència de gènere que darrerament sembla no tenir aturador, d’altre banda, les polítiques conservadores, han tornat a destapar lleis que malmeten la nostre voluntat.  A més a més, en el pla laboral, encara estem lluny d’equipar-nos en els salaris, i acabo posant l’accent en la dificultats que tenim per accedir a llocs de responsabilitat sense haver de justificar la nostre vàlua.

Tot plegat és senzill d’entendre, juguem en una lliga on les regles les han dictat els homes, i se les han fet a mida. En conseqüència, malgrat intervenir-hi un sol factor que propicia la desigualtat, se’ns fa difícil capgirar-lo. No obstant, no podem negar que des de el segle XIX, quan neix el moviment feminista, hem avançat. Encara que, no és menys cert, que per desenvolupar tasques fora de casa també hem anat adoptant cada vegada més rols, els que som i els que volem ser. Però és evident, que no podem acudir a tot i fer bona cara. No, no ens enganyem, les superdones, no existeixen. Per tant, el nostre objectiu és lluitar per canvia les regles del joc, hi ho dic amb tots els respectes. Hem de feminitzar el món.

Què vull dir amb feminitzar el món?  Vull dir, reivindicar que el món també té altres valors. A banda, del poder, la competència, la racionalitat, els egos. El món també, és emocional, col·laboratiu, competitiu, creatiu. Amb tot això, les dones en som expertes per naturalesa. Per tant, per cercar un món més equilibrat, també hi hem de ser-hi presents aportant aquest valors. I, això es fa a distancia curta, amb la gent que tenim al voltant, amb els de casa, amb els companys de feina, etc.

Ara bé, també els hi hem de dir a els homes, que no tinguin recança en acceptar aquesta part més emocional, que no està malt vist plorar, demostrar sensibilitat, mostrar tendresa. Com tampoc ho està participar activament en les tasques de la llar, o la cura de avis i la mainada. Ells, en general, s’han de treure complexos, pors, i entrar més a casa, empatitzar amb les necessitats de la llar i la família. Per això parlo de feminitzar el món. Nosaltres ja hem fet el pas cap en fora, ells l’han de fer, sense excuses, una mica més cap a dintre. Fins que això no passi, el desequilibri seguirà.

Res m'agradaria més que saber si us ha interessat el post, si és així, compartir-lo.
Com sempre, us dono les gràcies per llegir-me.
Glòria




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada