dimecres, 30 de setembre de 2015

No ens enganyem, no som super dones








Steven Pinker comenta que si en el món manessin les dones hi haurien menys guerres, amb això, diu molt de com són les dones. Però en veritat volem manar el món? Penso que ni hauria prou en conformar-nos amb participar, al cinquanta per cent, de les mateixes oportunitats que gaudeixen els homes.

No obstant, per molt que ens esforcem, les dones estem lluny d’un reconeixement suficientment ampli per aconseguir a curt o mig termini una paritat de responsabilitats. És evident també, que la situació socioeconòmica actual ens ha portat a recular en les posicions aconseguides amb tanta perseverança i tenacitat. Un exemple, el patim en la violència de gènere que darrerament sembla no tenir aturador, d’altre banda, les polítiques conservadores, han tornat a destapar lleis que malmeten la nostre voluntat.  A més a més, en el pla laboral, encara estem lluny d’equipar-nos en els salaris, i acabo posant l’accent en la dificultats que tenim per accedir a llocs de responsabilitat sense haver de justificar la nostre vàlua.

Tot plegat és senzill d’entendre, juguem en una lliga on les regles les han dictat els homes, i se les han fet a mida. En conseqüència, malgrat intervenir-hi un sol factor que propicia la desigualtat, se’ns fa difícil capgirar-lo. No obstant, no podem negar que des de el segle XIX, quan neix el moviment feminista, hem avançat. Encara que, no és menys cert, que per desenvolupar tasques fora de casa també hem anat adoptant cada vegada més rols, els que som i els que volem ser. Però és evident, que no podem acudir a tot i fer bona cara. No, no ens enganyem, les superdones, no existeixen. Per tant, el nostre objectiu és lluitar per canvia les regles del joc, hi ho dic amb tots els respectes. Hem de feminitzar el món.

Què vull dir amb feminitzar el món?  Vull dir, reivindicar que el món també té altres valors. A banda, del poder, la competència, la racionalitat, els egos. El món també, és emocional, col·laboratiu, competitiu, creatiu. Amb tot això, les dones en som expertes per naturalesa. Per tant, per cercar un món més equilibrat, també hi hem de ser-hi presents aportant aquest valors. I, això es fa a distancia curta, amb la gent que tenim al voltant, amb els de casa, amb els companys de feina, etc.

Ara bé, també els hi hem de dir a els homes, que no tinguin recança en acceptar aquesta part més emocional, que no està malt vist plorar, demostrar sensibilitat, mostrar tendresa. Com tampoc ho està participar activament en les tasques de la llar, o la cura de avis i la mainada. Ells, en general, s’han de treure complexos, pors, i entrar més a casa, empatitzar amb les necessitats de la llar i la família. Per això parlo de feminitzar el món. Nosaltres ja hem fet el pas cap en fora, ells l’han de fer, sense excuses, una mica més cap a dintre. Fins que això no passi, el desequilibri seguirà.

Res m'agradaria més que saber si us ha interessat el post, si és així, compartir-lo.
Com sempre, us dono les gràcies per llegir-me.
Glòria




dijous, 17 de setembre de 2015

Seduir al client, en 6 tips







Sembla obvi el que proposo en aquest 6 suggeriments comercials. Estic segura, hi ho dic per experiència pròpia, que en voluntat, tots els que estem darrera un taulell els tenim presents. No obstant, també és cert que amb el tràfec del dia a dia, se'ns van distorsionant o perdent.

Si voleu aprofundir en el que us proposo sense cap mena de pretensió, llegiu aquest 6 suggeriments que són els següents:
  1. Identifica't davant el teu client, si ets un comercial, explica qui ets, que fas, quins són els valors de la teva empresa, d'una manera clara i concisa, no malgastis el temps, amb 45 segons ni ha prou. Si estàs al peu de carrer i el teu client sap a quina botiga entra, sols amb un somriure un contacte visual, i sobre tot, posar-se en actitud pro-activa, en tens prou. El que no has de fer mai és fer-lo esperar amb sense motiu aparent per ell. No hi ha res pitjor que el client percebi que està molestant.
  2. Deixar que el client sigui el protagonista, escoltar-lo deixar que s'expliqui. Si nota que l'escoltes, l'entens en la seva demanda, què pots ajudar-lo, a més de aconsellar-lo amb sinceritat, segur que tindrà una bona experiència de compra. Veuràs com t'ho agrairà. 
  3. Empatitzar amb les seves necessitats vol dir que has de saber com funciona el teu producte, per poder-lo aconsellar des de la teva pròpia experiència, no hi rés millor que argumentar que tu ho has prova’t, i comprovat, el que diu l'etiqueta és cert, perquè tu l'utilitzes. Això dóna confiança.
  4. Conèixer bé el producte que comercialitzes és cabdal per poder fer front a qualsevol pregunta o comentari que el client et pugui formular, no hi ha rés pitjor que no mostrar seguretat, això pot fer desconfiar.
  5. Donar les explicacions que calgui en les condicions de compra. Es a dir, el preu, la forma de pagament, els descomptes, targetes regal o client, mesures de devolució, mètode d'enviament, si cal.
  6. Per últim, ajudar-nos amb eines visuals, en la mesura de les nostres possibilitats, ja que un suport d'aquest tipus reforça molt més el discurs alhora de vendre. Els comercials utilitzen dispositius mòbils per ensenyar el producte. Les xarxes socials, les webs, i totes les eines TIC també són grans aliats per fer difusió del nostre producte i marca. Sobre tot per fer-lo arribar a potencials clients d'altres indrets.
Per acabar, m'agradaria poder fer un últim suggeriment. Heu pensa't, per què el vostre producte és millor que un altre? Per què algú us ha de triar a vosaltres per satisfer les seves necessitats? Quina experiència de compra els oferiu perquè repeteixin? Respondre's un mateix a aquestes preguntes ja ens marcaràn quina haurà de ser l'estratègia per proporcionar al nostre client  una experiència agradable.

M'agradaria que aquest petit àrticle hagi sigut entretingut, si us ha fet passar una estona agradable em dono per satifeta, no té cap més pretensió. Gràcies per llegir-me.







dilluns, 14 de setembre de 2015

Sóc part de la teva empresa.




Aquesta persona agosarada que ha decidit entrar al teu establiment, us  heu creuat la mirada, us heu saludat, i amb un somriure l’has convidat a passar, és el teu client. Un convidat d’excepció què s’ha de mimar, cuidar, i donar-li tota l’hospitalitat que mereix. Tanmateix, com faries amb el teu millor amic si el convidessis a casa teva. La pràctica de l’hospitalitat com a tècnica professional, és la tendència  que les grans firmes del sector retail i gran comerç està incorporant.

Així doncs, avui vull parlar-vos de la hospitality , i amb relació, deixeu-me fer una recomanació que he trobat molt interessant. És un llibre de José Ruiz Pardo “ El Client no sempre té la raó” i afegeix, ell és qui mana. Aquest subtítol ja ho diu tot. En definitiva, i per molt obvi que sembli és una gran veritat. El client és qui té el poder de fer que el teu negoci funcioni o no, així que el llibre ens intrueix en adoptar mesures per aconseguir detectar les carències del client, i satisfer-lo. El neuromàrqueting i la neurociència a l'abast del sector comerç i retail, d'elles sorgeix la hospitality una tècnica al servei del client.

D’una banda, la hospitality, és una eina imprescindible per  fidelitzar  i  de l’altre s’ha convertit en poc temps en un requisit indispensable alhora de seleccionar personal. Els departaments de RH de les grans firmes de moda l'estan avantposant fins i tot a l’aparença física. No obstant, per oferir al client un tracte personalitzat  és necessari que la persona designada a tal menester, respongui a uns perfils concrets. D’una banda, ha de primar una certa actitud personal per servir, també necessita mostrar un bon coneixement de l’entorn on es desenvolupa l’acció, i com no, dominar totes les eines de gestió del negoci, es a dir, poder ser resolutius en qualsevol carència que ens demani el client, tan si és negativa com positiva.

Malgrat tot, encara es molt freqüent entrar en un establiment on el dependent sols es dedica a plegar roba, on regne el desordre, no pots preguntar per una talla perquè t’ignoren, o simplement et diuen que no té demanda la teva petició, això no és tracte personalitzat. Com tampoc ho és quan l’empleat et persegueix des de el primer moment anant al teu darrera posant bé tot el que toques, o també et trobes el dependent agressiu que vol manipular-te i fer calaix, evidentment  això tampoc és un tracte personalitzat.

La hospitality és l’art de servir.  L’haurem de tenir en compta, ja que en poc temps ho veurem aplicat amb naturalitat entre els nostres grans competidors. Però d’excel·lir en el tracte, s’ha n’aprèn; així que el petit comerç també l’ha de fer seu, és necessari professionalitzar el sector. Ja no és suficient oferir tècniques per embolcallar paquets de regal, aparadorisme, tècniques de venda, màrqueting, eines tic, tot plegat està molt bé, però les tècniques emocionals han entrat en joc per quedar-se i tampoc no les podem ignorar. 

En definitiva, servir al client amb empatia, ajudant-lo a resoldre les seves necessitats, s’ha convertit en el millor aliat de les nostres botigues. Formar part d’un procés de venda qualitatiu és el que ens donarà aquell punt diferenciador per competir entre un món low cost i de les gran cadenes de retail. Sens dubta, en tot procés de venda, el producte és important, però el tracta ofert ho és més.