dimecres, 26 d’agost de 2015

El Consum és de les dones





Nosaltres decidim, és el títol del llibre de Gemma Cernuda, experta en Comunicació. Doncs sí, segons el llibre, el consum és femení. La raó està en què, un 80% de les dones, amb possibilitats de fer-ho, decideix quin ha de ser el  producte que necessita adquirir. Sigui un producte per la família, per un altre persona, per a la llar, o per elles mateixes. Un altre dada interesant, fa referencia en què també som més participatives a les xarxes socials. Per donar-vos un exemple: a Facebook, som un 60%, les dones que hi som representades, a banda, cal dir que no tenim mandra alhora de suggerir i recomanar si hi ha quelcom que ens ha satisfet o agradat.

En canvi, es dóna la paradoxa, de que a pesar de ser les grans decisores de les compres, els productes o serveis que consumim aquets estan dissenyats, produïts o comercialitzats per homes. I, ja podeu imaginar-vos! John Gray dòna el el clau amb el títol del seu llibre, “Els homes són de Mart i les dones de Venus”. Si ho traduïm i apliquem a la vida corrent, això significa  trobar-se amb un model de consum que s’allunya de les nostres expectatives, o bé que la manera de comercialitzar-lo no ens representa en absolut. Malgrat això, o bé perquè no tenim altre opció, o perquè ens acabem resignant, a contracor, ho comprem.

Així doncs, tenir els ulls oberts a les necessitats de les dones potser un gran potencial de negoci, ho dic per a possibles emprenedors. Una dona contenta pot recomanar un producte vint-i-set vegades. L’home sols ho fa cinc. Així que prenguin nota, si algú pensa en emprendre un negoci. La satisfacció és rentable, per tant, fer coses pensades en femení, des de la seva creació, passant  per la producció, i la comercialització, els asseguro que és negoci segur. Això si, a de cobrir expectatives reals.

Val a dir que hi ha marques que ho estan fet molt bé. Per posar exemples, una marca en concret, ens han ensenyat dones de totes les mesures que també s’hidraten la pell, d’altres han facilitat la manipulació del producte, fent-lo pràctic o en embolcall transparent, altres ens estalvien temps, d’altres han adaptat el seu producte al cos femení. També trobem exemples des de la vessant de la comunicació, podem dir que algunes marques ens han emocionat, o han fet de l’empatia l’argument principal per vendre’ns un producte. A totes elles, els hi hem de donar les gràcies, perquè han pensat en com som, pensem i actuem les dones. Per recompensar-les, han aconseguit la nostre aprovació.

Per tant, el que vull dir amb aquest post, és que hem de ser més selectives amb qui no ens respecta. Recordeu, nosaltres decidim, i som majoria. Així que diem no, als dissenyadors que utilitzen models irreals, per promocionar la seva marca, als que utilitzen patronatges que no s’adapten a nosaltres, o amb dissenys impossibles de portar, a les marques amb explotació de persones, mostrant-se lluny de l’ètica, l’honestedat i transparència. Trenquem tòpics d’un món femení pintat de rosa. Sols un 3% de dones els agrada aquest color. Doncs per què per defecte ens empaqueten qualsevol producte en rosa, i a més, ens ho fan pagar més car que el mateix producte versió masculina?  A tots ells, diem-los que no.

En definitiva, pregunteu-vos, qui organitza les prioritats de la família? qui s’encarrega d’omplir la nevera, tria les vacances, decidir l’oci, la roba, l’escola, l’assegurança mèdica. Així que, si tenim en compta totes aquestes oportunitats de consum, i seguim els criteris proposats, sense ser pretenciosa, dono per segur que alguna cosa canviarem.

Glòria Planas

dimarts, 18 d’agost de 2015

Ens ho hem de creure






Les dones desenvolupem al llarg de la nostre vida un gran nombre de papers essencials per a la societat, però encara no ens creiem la capacitat de transformació que tenim. 

Hem guanyat terreny en el món de l'empresa, però els llocs directius encara són pels homes. 
La dona per excel·lència ha viscut entre fogons, malgrat això, gairebé són nuls els noms de dones en l'alta cuina, i així podríem anomenar altres sectors: el tecnològic, el financer, el productiu, etc, basats tots ells en les ciències. 
D'altre banda, les dones sempre han sigut necessaries per desenvolupar un munt de tasques dedicades a les persones on l'emoció hi entra de ple. 
Som bones en això, en servir als altres. 

En conseqüència, des de aquest sector, el dels serveis, hem desenvolupat majoritariament el nostre mitjà de vida. 
Algunes s'han independitzat creant les seves pròpies empreses, d'altres sols hi treballen. Totes, som cuidadores de mena, tenim cura dels fills, dels avis, de la llar, som transmissores de coneixement, de valors, d'amor. 
Aleshores, amb totes aquestes possibilitats de influencia a les mans, per què estem tant lluny encara d'aconseguir ser reconegudes i valorades com à éssers iguals als nostres homòlegs masculins? 

La resposta és senzilla, fins fa poc l'home havia sigut qui rebia l'educació, i podia accedir als llocs decisors, però el coneixement s'ha democratitzat, i amb ell, el poder. Abans, les dones influíen sense ser visibles, des de la penombra, guanyant terreny subtilment des d'un segon pla; elles, eren presents en les decisions dels homes.

Però hem sortit de l'armari, i estem lluitant per fer-nos visibles en un món d'homes. Sols cal observar, les aules de les universitats on es formen les dones del futur. Si hi ha una paraula que ens defineix seria resiliència, amb ella hem arribat fins aquí, al segle XXI. No ha estat fàcil, ni ho serà en un futur, però tenim la virtut de saber sobreviure malgrat tot. Sabem el que volem, i a més dominem els mitjans per aconseguir-ho, ara sols ens ho hem de creure.

Així doncs, quan això succeeixi, cal que nosaltres sapiguem estar al nostre lloc sabent utilitzar amb decisió el nostre principal recurs. Un estil de lideratge propi, basat en la col·laboració, l'empatia, i la confiança. Un estil ple de matisos on tothom és escoltat. Un estil, més humà, sense competències. Un estil que no ha de ser exclusiu de les dones, sinó de la societat.