dijous, 23 de març de 2017

Tocat però no enfonsat






Al llarg de la història hem avançat a través de canvis substancials els quals han modificat la forma de concebre la nostre relació amb el món. A diferència, avui els canvis, s’estan donant a un ritme de vertigen, tant, en quantitat, com en complexitat. Tots els àmbits de la vida moderna s’hi veuen afectats, i com no podia ser d’un altre manera, el comerç també.

Avui doncs, us vull parlar de comerç aprofitant la setmana dedicada a la nostre activitat. 
Muntsa Vilalta, Directora General de Comerç de Catalunya, dins la setmana del Comerç, en el marc del acte innaugural, volia ser optimista. Però, llegint entre línes, en el seu discurs hi havia un toc d’alerta clar i contundent. 
El petit comerç s’ha de professinalitzar, modernitzar-se desde l’àmbit de la digitalització, perquè el món que ve serà digital, ens agradi o no.

L’èxit de la proposta dependrà, com sempre, segons accepti i s’adapti el petit comerç a aquesta nova realitat. En principi, per saber el grau d'especialització que té cada comerç dins el món digital, han desplegat una eina gratuïta d’autodiagnosi, EURECAT. Alhora, en acabar la diagnosi, et mostra l’itinerari a seguir per millorar comercialment. Per comença està bé, però no és suficient, penso jo. 

Necessitem estratègies, coneixement, i ajudes, desde estaments públics i privats, per assolir les millores. Ens demanen que fem un esforç important. Els empresaris de petit comerç ens trobem amb el handicap d’haver de reinventar-nos, un cop més, per poder sobreviure. Haurem de fer-ho en uns moments econòmics de difícil pair per tots nosaltres, i això ens posa en una cruïlla de camins.

Malgrat, fer-nos notar els gurus del màrqueting, que el comerç “face to face” no morirà mai perquè la gent necessitem del contacte físic, i de les relacions humanes.
No és menys cert què, són les grans marques las que ens forcen a reciclar-nos. Elles, las que no han notat la crisi, ja estan de ple dins la revolució comercial que se’ns presenta. Els canvis que han abraçat, el poder que han acumulat, ens obliga, als petits, a fer un anàlisi profund del nostra mitja de vida, sinó volem desaparèixer a un curt termini. Per posar una dada, malgrat de ser llunyana, es contundent: Un terç del petit comerç d’UK, ens comenta A. Foncilles, professor de IESE, desapareixerà. 
Us imagineu? Un terç és molt. Sense anar tant lluny, les dades comercials de la comarca del BP, són demolidores.

Observant, doncs, les tendències de les grans marques veiem: 
Com ja s’han posicionat dins i fora del seu àmbit de venda tradicional. Estan creixent. Veiem, com han incorporat totes les tecnologies de l’era digital. Utilitzen la Big Data, per decidir i actuar, fan del màrqueting, de tota mena, la seva religió. Fan servir tots els canal i mitjans de venda disponibles. Fan de la segmentació del producte en relació al perfil del client a qui es vol dirigir, la seva diversificació de negoci. I, per últim, han aconseguint fer del món On i Off line  una unitat, un tot.  

No em queda cap dubte, el petit comerç, sinó ens hi posem de debò, en un canvi d'estratègies de venda, estem tocats. 
Malgrat aquesta perspectiva, penso que encara no hem dit la darrera paraula. Tocats sí, però no enfonsats. 
La Iniciativa institucional de la setmana del Comerç, m’ha portat una mica d’esperança. 
Ha sigut una trobada on s’ha pogut copsar la necessitat que té el petit comerç per professionalitzar-se. S’han vist iniciatives exitoses de gent amb ganes, on han mostrat negocis de primer nivell. Hem pogut assistir a una fira, e-show, plena a vessar de gent, amb eines i ganes de transmetre coneixement. Les conferencies malgrat el preu, han estat no plenes, sinó replenes, s’ha copsat l’interès general per la mostra.

La digitalització del petit comerç serà, doncs, una necessitat d’aquí a no res. Les eines hi són. Manca saber què, i quines són, les estratègies adequades per a cada un de nosaltres, i en conjunt per poder assolir el canvi. Perquè la digitalització, ja és una evidencia quan observem a les empreses d’èxit del moment. 
Empreses que alhora, no han dubtat en incorporar tot el bagatge relacional del comerç de proximitat, el de tota la vida, en el canal off/line. I, l’han ajuntat amb la modernitat tecnològica del món digital, del canal  on/line. 
Per nosaltres, els petits, és una bogeria gestionar sense coneixements, ni pressupost, tot plegat,  Abans les vendes eren cross-chanel, cada canal era independent, estaves en un, o en un altre. Estaves a internet o al món físic. Aquesta diferencia ha desaparegut. Ara és un tot, és el moment de l’Omnicanalitat, nosaltres sols no tenim recursos per ser arreu.

En l’omnicanalitat, el client, circula per tots dos canals de venda com si res.  Vol i demanda el mateix tracte en la venda on/line i off/line. No hi ha diferencies. El petit Comerç n’hem de ser conscients, no podem posar-hi barreres, perquè tenim totes les de perdre.
El client mira per internet, i va a comprar-ho a la botiga, si allà hi troba valor afegit, s’hi queda. També tria i remena a la botiga física, i desprès ho compra per internet, per la facilitat de compra. O també, compra allà on veu el producte sense diferenciar canals, perquè vol el que vol, i quan  ho vol. 

Els clients són selectius, exigents, saben i coneixen, comparen, fan preguntes, volen seguretat, busquen diferenciació, volen participar en la co-creació del producte, personalitzar-lo, i tant li fa el canal, el que l’importa és l’experiència, l’actitud, el servei.
 En definitiva quan et tria a tu, vol que li donis solucions li posis fàcil, li solucionis els problemes. Nosaltres hem de ser coneixedors d’aquesta realitat i formular les nostres estratègies, adquirint, i utilitzant les eines digitals que ens ajudin a prendre decisions àgils, en temps real. Aquesta és la raó de estar digitalitzats. 

D'altre banda ens diuen que: Les dades seran tant importants com la comptabilitat en el nostre negoci. Se’ns farà imprescindible per arribar al client. 
El secret doncs, tenir una molt bona base de dades, i no em refereixo a número de telèfon i correu electrònic, hem de saber que li agrada, que consumeix, a banda del nostre producte. Hem de saber molt més, molts etcèteres, que no vull anunciar aquí. Quan sapiguem tot això, sabrem que li podem oferir, i com fer-ho, quin canal, mitjà, o en quina xarxa el trobarem. El client ara ja no sols mira el teu aparador a peu de carrer, sinó que està a tot arreu i l’hem d’anar a buscar.

En resum tenim molta feina per endavant, si volem seguir fent el que ens agrada. Vendre serà molt més que esta esperant que entri un possible comprador, de fer un web i esperar que algú s’interessi. Vendre serà solucionar necessitats, proporcionar experiències, i apaivagar desitjos. El petit comerç necessitarà estratègies conjuntes, potents i  innovadores. Ben diferenciades del veí comercial més pròxim. Ens mou l'interès per poder seguir existint. No podem estar fent el de sempre, el que fan els altres, això ja no funciona quan el món físic i el virtual estaràn tant lligats.

La alerta que us faig, i és opinió particular del que observat aquets dies i de les dades que disposo: 
Les grans empreses retailers, es convertiran en dispensadores de les seves pròpies marques, a nivell mundial. El comerç intermediari sense valor afegit no existirà. Les grans marques conviuran amb altres marques en llocs estratègics, formaran hubs comercials. Els comerços que conviuran a la seva ombra, seran els franquiciats, de cadenes més petites però potents. El petit comerç de barri sobreviurà només el que sigui de necessitat.  Com no, el comerç asiàtic i low cost seguirà. 
Per acabar, el comerç que haurà deixat fer sense participar, serà el qual penjarà el cartell de es traspassa, o tanquem per jubilació. 

Així veig jo, el futur del petit comerç. Però també vull pensar que podria existir (hi ho poso en condicional) un lloc per un comerç de qualitat, molt personalitzat, ven diferenciat, amb producte cuidat al detall, dins dels paràmetres ètics, ecològics, responsables. Compromès amb algun col·lectiu humà, que a la vegada hauria de dependre  d’estratègies comunes amb d’altres comerços per aportar expereincies diferenciar-se i poder viure.

Ara toca saber en quina d’aquestes realitats de les presentades ens volem veure. 
Jo em sento tocada. Sí, però no enfonsada. Encara penso que tenim algun lloc on aferrar-nos, el canvi està en nosaltres.








dijous, 2 de març de 2017

No vull ser l'últim de la fila!



Fa unes setmanes va arribar a les meves mans, puntual com sempre, l’informe de conjuntura econòmica de l’Associació d’Empresaris de l'Alt, Baix Penedès i el Garraf, ADEPG, per a mi és una de les millors eines d'estudis que disposa l'associació. Imprescindible per poder fer comparatives i treure’n conclusions, al que moltes vegades, ja per instint, o bé per patiment propi, intuïm. 

Les bones noves que indiquen que l’economia catalana està engreixant la maquinaria competitiva, i comença a desmarcar-se de les tendències negatives que tant ens han estat fent patir els darrers mesos, per no dir anys, es confirmen positives. Benvinguda recuperació! Em diuen que el PIB creix 3,5% gracies a l’impuls de la demanda interna, les exportacions catalanes van a bon ritme, el turisme és el nostre gran pal·liatiu, perquè som atractius.  Quina sort, penso jo!

A més em diuen que la creació neta de llocs de treball ha crescut a ritmes de 3,8% interanual, s’han afiliat 114.700 persones més que l’any anterior. Així la taxa d’atur queda en un 14,8%. La industria creix a ritmes d’un 5,2%, la construcció millora, malgrat no fer-ho l'obra pública.

Catalunya està amb aquestes noticies preparada per fer el gran salt endavant, almenys això sembla, sinó hi ha res com el Brexit, o els canvis polítics que veurem en els pròxims mesos, a nivell europeu, sense parlar del les que ja s’estan imposant als EEUA, ens ho espatllin.

A nivell del Gran Penedès, m’ha sorprès la comparativa que es fa de les tres comarques, l’Alt, el Baix Penedès i el Garraf. Així, d’un cop d’ull, veus com els nostres companys de viatge i veïns, del mal que pateixen, i això almenys et calma l’ànim, perquè ja se sap, “mal de muchos consuelo de ...”

Les dades són de finals de 2016, per tant, a hores d’ara poden haver variat una mica, però del que veiem, en podem treure algunes conclusions. 

Al Baix Penedès, ens ventem de ser la 3º comarca catalana amb un major dinamisme pel que fa a la ocupabilitat, doncs si, no li traiem mèrit, perquè quan es ve del no res, el poc és molt, i això ens fa escalar punts. Ho hem d’agrair a l’industria. Doncs, també. La Industria creix un 9,1%, s’està començant a implementar a la comarca, sobre tot, pels voltants de la Bisbal del Penedès, això també ens fa pujar en el rànquing. No ens oblidem d’esmentar, Applus IDIADA, que gràcies a ells som bons en el rànquing en innovació.

D’altre banda, les immobiliàries i serveis relacionats han fet màxims històrics, han pujat un 20,2%, suposo que els excedents a preus baixos, i la manca de rendiment financer, la gent que pot, o inversors de fora han vist en nosaltres un lloc on invertir, perquè el turisme també avança amb solvència.  Benvinguts siguin!

On poso el crit al cel i reclamo mesures urgents és pel sector Comerç que no es refà, ja estem a -2,2%, perdent punts, ja ocupem el número 37 de les comarques catalanes. Tot plegat, una vergonya per un poble com és Vendrell, cap de comarca, que el seu principal sector és el comercial. Nosaltres, els recordo que la industria la veiem d'esquitllada.

Es necessari, i ja fa temps que ho reclamo, que s’ha de fer un estudi ben fonamentat del perquè la gent no compra a El Vendrell. Hem de resoldre unes quantes qüestions. Què ens manca? Què ens sobra? Què ens fa ser dèbils davant d’altres poblacions més dinàmiques? Com ens veu el possible client? Què pensa del comerç? Tenim tants interrogants per davant, i fa tanta mandra posar-s'hi. 

Però ens hi hem de posar. Deixar de fer el de sempre. El de sempre, ja no funciona, és hora de treure’s la pols, arremangar-nos i posar-nos a treballar plegats, comerciants, associacions, tècnics, regidors, i qui calgui.
Si no ens hi posem, això no avançarà i el proper estudi ja serem els últims, dels últims.



dijous, 23 de febrer de 2017

El món és un, els canvis globals, els problemes complexos.


El món està en canvi. Ens ha tocat viure en una època complicada, convulsa i molt complexa. No obstant, malgrat tota la incertesa, em sembla fascinant saber que estic participant, en primera persona, en el naixement d'una nova era, on vell i nou, per un temps limitat, encara hauran de confluir plegats.  La clau per l'èxit d'aquesta transició, del vell al nou, estarà en saber gestionar-la, esvaint els dubtes i les pors de la gent en general.

Què el món està en canvi? ja ho veiem. Les noves tecnologies són aquí per quedar-se. La intel·ligència artificial, ja és un fet. En pocs anys els enginys tecnològics i els robots conviuran de manera natural entre nosaltres. Al igual que els cotxes elèctrics i el convencionals, el món virtual i el món real, i un llarg etcètera de dobles situacions. De mentre, haurem de anar repensant com resolem nous problemes perquè sorgiran noves necessitats. Canviarà la manera de relacionar-nos, de treballar, de com gestionarem les ciutats. En definitiva, de com ens organitzarem. Per tant, ja intuïm que s’esdevindran molts canvis, i amb ells, es necessitarà esvair els dubtes, i apaivagar las pors de la societat. 

Les pors, són un gran enemic de l’evolució, les quals, malgrat tot, hem de perdonar perquè són inherents al home. No ens agraden els canvis. I, això es fa latent al llarg de la historia, sobre tot, quan veiem que hi ha un model de societat que perilla i n'encetem un altre. Gestionar las pors al canvi, amb confiança, serà el pas entre èxit, o fracàs. Pel que ha de venir, no tenim referents, per tant, no podem mirar al passat per afrontar els problemes del futur. Això, vulguis o no, ens neguiteja, i ens fa vulnerables a la veritat, i la confiança. Dues idees clau que seran imprescindibles per a gestionar la transició cap a un futur desitjable. 

Però, la gent confiem veient, ara per ara, com va el món? Les elits que sempre han estat les poderoses, i la massa estan en diferencia. Cada cop més. És una evidencia irrefutable. Ho han fet i els ho hem deixat fer, ben malament. Per això ara no tenen el reconeixement d’abans. La causa, decisions preses des del prima de la manca d’ètica, la corrupció, l’ego, el fanatisme, l’avarícia, l’opressió, l’opacitat, i la hipocresia, totes plegades, ens han portat al desequilibri de la riquesa, la destrucció del medi, la vulneració dels drets humans, a la precarietat generalitzada. Està desapareixent la classe mitja, i els pobres han engruixit les llistes, en conseqüència s’ha instal·lat la demagògia, que es nodreix de la por i la desconfiança.

Doncs, bé, per mostrar el que dic, he descobert per un casual un estudi suficientment acreditat que fa enfasi en el grau de confiança de la població mundial, entre altres mesures. L’estudiEdelman, estudia amb pèls i senyals, les quatre institucions més importants de la societat i com la gent les valora. Mitjans, ONG’s, Governs y Empreses. Us el recomano. En l’informe Edelman, aquesta massa social, som el gran gruix de la població mundial. Ens hem convertit, sense voler, en un nombre importantíssim de “influencers”. Ara som nosaltres qui estem a la cúspide de la piràmide. Junts tenim poder. Poder influenciador. Per bé o per mal. Prenem decisions. Però la por i la desconfiança no són bones companyies de viatge, com he dit, perquè per manca de coneixement, o bé per manca d'informació contrastada, ens trobem com un gran gruix de gent veient els seu greuges particulars, s’escolten a qui els digui el que necessiten sentir, sent utilitzats per forçar decisions contraries per gestionar un futur més acord per tothom.

Com a societat, tenim la responsabilitat de prendre partit per evitar-ho. Com? Informar-nos bé, amb dades, contrastar informacions abans de dir o de decidir, veure tots els factors que estan a la taula, no sols aquells que donen solució immediata de les nostres necessitats particulars. Per tant, la diferencia entre èxit o fracàs d'una transició cap un món millor, dependrà entre estar absents, o presents, esvaint las pors i els dubtes. 

Per assolir un futur amb èxit serà necessari moltes idees noves, trobar solucions a nous problemes, tenir confiança amb qui els lideri, i això sols s’aconseguirà acceptant la diversitat de raonaments, el coneixement, la confiança, la generositat, i la transparència. Ajudar crear nous models de gestió que passin per pensar com a espècie humana, que viu en un sol món aquest és el gran repte per aconseguir un futur desitjable. El món és un, els canvis són globals, els problemes complexos, no tenen solucions senzilles, perquè encara que no vulguem, les decisions que es prenguin ens afectaran a tots.